Història del vídeo digital

2018-12-07

La història de la digitalització d'un senyal de tv, transcorre a principis dels anys 60 amb una investigació desenvolupada per un enginyer anomenat Robert Lawrence Carbrey. Aquest enginyer va tenir l'enginy de desenvolupar un sistema de modulació per impulsos modificats que va originar la digitalització dels senyals de televisió a color amb 7 bits. El procés de digitalització va ser molt complex i mitjançant un sistema de cablejat, juntament amb la la instal·lació de repetidors (a certa distància) per a l'emissió d'imatges de qualitat acceptable. Actualment, la digitalització de el vídeo es realitza a 8 bits.

Aquest enginyer es va centrar durant uns anys en el treball amb senyals monocromàtiques, però a principis dels anys 70, va tornar la seva atenció en els vídeos a color. Els estàndards de televisió a Europa i Amèrica eren diferents i calia realitzar una conversió per a la transmissió d'imatges entre diferents països. A causa de les variacions que hi ha a la velocitat de transport de la cinta, es va poder desenvolupar un corrector de base de temps en el qual el senyal analògic era captada pels capçals de reproducció i es transformava en digital emmagatzemant per llegir-se amb posterioritat a velocitat constant. Així s'eliminaven totes les possibles errades.

Ja l'any 1976, es va començar a pensar en un sistema d'enregistrament totalment digital, el qual no perdia qualitat en els successius copiats en cintes magnètiques. Després de molts anys d'investigacions per part de diferents marques, no seria fins l'any 1986 que el vídeo digital va tenir visibilitat en estudis de TV. El va presentar Sony.

Més endavant els avenços tecnològics van passar a sistemes més sofisticats millorant de mica en mica la qualitat de la imatge i el so.